Barat a cançons: TV

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris TV. Mostrar tots els missatges

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/05/dragon-ball-super.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=fA8XSyX2r0wendofvid [starttext] Bo, la sèrie ja no és com era, però com a mínim l'opening és prou més suportable que molts dels últims animes. Ara només falta que facen la versió en valencià.[endtext]

Dragon Ball Super

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/02/llum-de-lluna.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=_w3s5y_h-I8endofvid [starttext]

Charming and bright,
laughing and gay,

I'm just a stranger:

love the blues and the braves.

L'altre dia em vingué al cap esta sèrie de la meua infància, quan Bruce Willis encara tenia pèl: no sé ni de què anava, però ara que s'ha mort Al Jarreau, sí que recorde la cançoneta com si l'haguera sentida un fum de voltes. No debades, diu que va ser un èxit en l'època, com també la no-relació entre els personatges de Willis i la Cybill Shepherd i llur habilitat per a botar la quarta paret i encarar-se al públic.[endtext]

Llum de lluna

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/02/om-shura-sowaka.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=UvGG6t9CtBsendofvid
[starttext]A més d'Evangelion, també estic xamant-me la sèrie de Shulato. Vaig vore algun capítol solt en Antena 3 en l'època que s'estilaven els cavallers d'armadura i, encara que és com Caballeros del Zodíaco però a l'estil hindú, com a mínim al començament no s'entretenen en romanços: el primer capítol acaba amb un gir prou interessant i en el segon ja ens presenten als huit hachibushu protagonistes i comença el destarifo. Ara, en algunes coses no pot superar a Saint Seiya, com per exemple en l'obertura (en l'original japonesa, no en la coentíssima versió francohispana).[endtext]

Om Shura sowaka!

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/02/relectura-devangelion.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=jYZfeY8Vg0Eendofvid [starttext]Ara diuen que Death Note és el millor anime de la història, però fa vint anys Evangelion era el tot. Jo vaig vore els dos primers capítols en VHS en l'fnac i prou: ni m'enganxà ni vaig tornar a entropessar mai més amb ella. Ara me l'he firada per vore com acaba, que va tufar tant als otaku en l'època que tingueren de refer la història per a les pel·lícules posteriors. Veent ara com comença la sèrie, està clar que la cosa no acabarà bé: i no ho dic pel romanç psicològic que duen entre mans, sinó per la coentor norantera de la cançó d'entrada, la qual també està ben considerada pel fandom. Com a mínim, en japonés sempre sona més èpica que en català o en valencià.[endtext]

Relectura d'Evangelion

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/12/com-una-princesa-disney.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=r-ZK6yxqpHEendofvid [starttext]L'any passat llur fill occí al pare; enguany, la mare s'ha mort d'un ataquet en plena voràgine nadalenca de l'any més cèlebrement assassí que hom recorda. Ara, molt pocs recorden l'especial televisiu d'Star Wars que es marcà tot el planter original a l'any de l'estrena de la primera pel·lícula. No debades, Lucas s'encarregà d'eradicar tota prova de què açò havia existit. Però Internet és molt més poderós i més fosc que la Força.[endtext]

Com una princesa Disney

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/05/guardians-per-sempre.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=wkdlpf548CUendofvid [starttext]Anit Ximorro i jo ens xamàrem els Guardians of the Galaxy, però no els de Mandell sinó els de Marvel: un aperitiu molt digne per a la Guerra de l'Infinit que ve, encara que se'm farà estrany si Adam Warlock no aguaita per algun costat. Però bo, com el nom induïx a error als profans, heus ací la capçalera dels Guardians de la Galàxia que ja coneixíem com a tals en valencià: els Galaxy Rangers Doc, Goose, Nico i Zachary Foxx.[endtext]

Guardians per a sempre

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/12/per-que-no-veniu.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=a6FYrL-v894endofvid [starttext]

Si no teniu res millor a fer esta nit que puga superar açò, a les 10 en punt Amnistia Internacional arreplegarà els diners de les entrades del xou de l'Auditori torrentí a benefici dels refugiats de les guerres de Síria. La part musical l'oferirem el Boti i jo, encara que és possible que Alemany Mafé també s'arranque per nadalenques i ens envie a tots a fer la mà.[endtext]

Per què no veniu?

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/10/congres-japones-de-figures-visuals.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=KHieD8iQJs8endofvid [starttext]No se sap cert per quina raó, a l'hora de localitzar alguns audovisuals japonesos —o videojocs, com és el cas–, se'ls en va la mà no ja en térmens culturals, sinó en qüestions estètiques: en el cas del Tatsunoko vs. Capcom, com en el d'altres videojocs, molta gent es pregunta per què collons canviaren esta obertura d'animació per una remescla que reaprofita el metratge com a imàtgens de fons amb texts intrascendents i una versió embafosa de la cançó original.[endtext]

Congrés japonés de figures visuals

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/05/fan-service.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=EVNu3nJeit0endofvid [starttext]

崩れた感情の果てに何を見る?何がある?まだ知らない

儚い全ての未来はただ無音に目の前に広がり続けた

I first came upon the concept while googleing a synopsys for 学園黙示録 Highschool of the Dead: funny enough, most comments warned about the occurrence of -being these a series which revolves mostly about zombies on contemporary, suburban Japan- bouncing, oversized breasts and panchira all over the way, most notably on the covers of the original manga by Daisuke and Shōji Satō, as well as in other promotional art. Anyway, what's actually of note is HOTD's theme by Kishida Kyoudan & the Akeboshi Rockets, presented here in its extended live version: now that's what I call true «fan service»![endtext]

Barat a cançons