Vint-i-un

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/03/dotze-i-un.html[/postlink]

http://www.youtube.com/watch?v=uVkOo8SODQwendofvid [starttext]Si ara fa vint-i-dos anys que morí Ovidi, d'este vídeo en faran vint-i-un, que diu que és de la seua última actuació en públic, cantant la Cançó de suburbi de Sagarra, encara que potser aquell recital del mateix autor siga posterior, ja que tenia la veu prou més cascada. En qualsevol cas, bones vacances![endtext]

Vint-i-un

Sí Senior

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/03/si-senior.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=j8pDrCPf1UUendofvid [starttext]Sisquera que hui tanquen l'enèssim Any Ovidi fins d'ací un lustre com a mínim, que amb tant d'homenatge i tanta versió xiripitiflàutica al final l'institucionalitzarem com a màrtir nacional. Encara com entre tota la pallorfa del tribut de L'Esclat hi ha revisitacions més fidels a l'esperit original, entre les quals la d'un barbut que no ha tingut mai a Ovidi en el seu panteó particular.[endtext]

Sí Senior

Ovidi va de bo

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/11/ovidi-va-de-bo.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=WY2a6s6uNLIendofvid [starttext]Onze anys després de l'ocupació artística del Palau de la Música que supongué la mampresa del Col·lectiu de Músics i Cantants del País Valencià (sic), alguns d'aquells artistes i molts dels que han sorgit durant l'última dècada tornaran a xafar un espai que és del poble: quatre nits al llarg de dos setmanes que clouran, amb els X Premis Ovidi, diumenge 22. [endtext]

Ovidi va de bo

Díhuit anys fa hui

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/03/dihuit-anys-fa-hui.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=iz44Xn5QLCgendofvid
[starttext]
Díhuit anys fa que l'artiste, el cantant, el pallasso va morir en algun lloc de l'extraradi alcoià, poc més o manco el mateix temps que l'ajuntament del seu poble li negava un homenatge pòstum -ja el tingué en vida, amb la presència dels millors amics- fins que ahir es va fer justícia d'alguna manera. Amb o sense la intervenció divina dels successors de Pelletes, els qui se l'estimaven de deveres sempre han associat el record d'Ovidi Montllor amb eixe món llegendari que és Alcoi.
[endtext]

Díhuit anys fa hui

El millor poble

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/02/el-millor-poble.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Y48unPlOfNwendofvid [starttext] Es coneix que com enguany l'aniversari de la mort d'Ovidi Montllor farà la majoria d'edat, l'ajuntament de la seua pàtria li ha dedicat, pel que seria el setanta natalici, una avinguda -quasi res, diu el Ciudad!- i una plaqueta en record de l'efemèride, inaugurada l'altre dia pels amics dels malaguanyat xeuet, amb la qual cosa es fa oficial una cita seua que ja era certa: «Tinc el millor poble i els millors amics!»[endtext]

El millor poble

A qui?

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/03/qui.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=mvVROPBHgjoendofvid
[starttext]

Diu que l'Ovidi era tan doner que, quan es va fartar de canviar el nom a esta cançó cada volta que canviava de dona -massa sovint, tot s'ha de dir- la va retitular així: A tu. La qüestió és que la versió enregistrada de Montserrat -l'any 1978 en el Bon vent... i barca nova!- incloïa un subtítol: Roma no paga a traïdors, l'última frase que oïren els assasins de Viriat. Montserrat és també el nom de la mare de la segona filla d'Ovidi, que es coneix que allò va acabar com el rosari de l'aurora...

[endtext]

A qui?

Com un record d'infantesa

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2011/02/com-un-record-dinfantesa.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Y90nhUvXE_Yendofvid
[starttext]
Ovidi Montllor faria hui seixanta-nou anys de no haver-se'n anat amb la Teresa.
[endtext]

Com un record d'infantesa

I en arribar al terme entonaré

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2011/01/i-en-arribar-al-terme-entonare.html[/postlink]

http://www.youtube.com/watch?v=K7rF5AnczLIendofvid [starttext] No és fàcil musicar poesia i menys encara posar-li ritme i notes a un sonet, però l'Ovidi va excel·lir en tot allò referent a la poesia amb música, ja fóra recitada o cantada: el sonet i mig del llibre de Xàtiva d'Estellés és una de les cançons més reeixides del d'Alcoi, tant que quasi és com un himne per als socarrats, que té collons que l'hagen fet dos destacats artistes forasters! En tot cas, el M'aclame a tu caurà esta vesprada en algun moment de la Nit al ras que té lloc des d'ara fins demà al dematí.[endtext]

I en arribar al terme entonaré

Quinze anys de vacances

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2010/03/quinze-anys-de-vacances.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=QG4Kv2Taq14endofvid
[starttext]
Enguany fa quinze anys que est home va passar a millor vida: «l'artista, el cantant, el pallasso» alcoià Ovidi Montllor, deixeble de Jacques Brel i Léo Ferré, membre destacat de la Nova Cançó, company de Pi de la Serra i de Toti Soler, esperó de Labordeta i Paco Muñoz, influència reconeguda en Hugo Mas i tutti quanti...
[endtext]

Quinze anys de vacances