Barat a cançons: Français

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Français. Mostrar tots els missatges

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/12/laventurecestlaventure.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=ct0j44qZs4sendofvid [starttext]Crec que l'única cançó de Johnny Hallyday que tinc sentida és l'homònima de la pel·li L'aventure c'est l'aventure, un dia que la pillàrem començada en no-sé-quin canal perdut de la TDT: potser no siga representativa de l'estil de l'home, però servix d'excusa per a homenatjar-lo i tornar a vore el film, no per aquell, sinó per l'actuació de Jacques Brel i, sobretot, la de Lino Ventura.[endtext]

L'aventura d'Hallyday

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/06/joeletaxi.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=V9mZ5NQYcHgendofvid [starttext]Quan vaig tindre la pensada de comboiar a Rodrigo Pere Roc com a excusa per a fer una altra cantada a Benidorm, no era amb la idea de fer-li cap homenatge oficial, sinó més aïna pel gust de fer quadrilleta, conéixer-lo i cantar-li un parell de cançons, clar que sí, però sobretot per a què ens conte com s'ho fa per a ser campió de lliga i fer de taxiste per Beniyork.[endtext]

Rock le taxi

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/09/bo-bissonette.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=l1npK5OmYcgendofvid [starttext]

Ja l'havia sentida, este primer hit de l'ex jugador d'hoquei que feia cançons sobre pales i pucks, i voldria haver-la penjada abans, però no recordava el nom de l'artiste: Roberto Bob Bissonette. Hui l'he retrobat, però per una raó impensable: Bissonette va morir diumenge passat en un accident d'helicòpter sobre Acàdia, poc després de publicar esta foto en la xàrcia.[endtext]

Bo, Bissonette

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/08/et-in-acadia-ego.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=vC7i9KoWrV4endofvid [starttext]Si hi ha algú més indicat per a encapçalar un Congrés Mundial dels Acadians com el que tingué lloc a Shediac l'any 94, és Zachary Richard.[endtext]

Et in Acadia ego

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/07/mononc-en-beauce.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=sUOy4HhD0dIendofvid [starttext]El Woodstock de Saint-Éphrem i Sainte-Clotilde-de-Beauce tancà la paradeta després de vint edicions consecutives i una assistència anual de més de setanta-cinc mil ànimes, però ha reobert enguany per iniciativa popular de la mà dels treballadors. I, clar, no anava a faltar Serge Robert, el qual els dedicà esta cançó amb un vídeo rodat allí l'any 2009. [endtext]

Mononc' en Beauce

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/06/la-victoria-de-la-gent.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=69IHgm6xAVYendofvid [starttext]No hi ha Sant Joan sense cap de menció a la Festa Nacional del Quebec. I no hi ha Saint-Jean-Baptiste sense gent del país de l'hivern de Vigneault cantant el seu himne a l'amor. Diumenge serà el nostre torn de fer-nos sentir.[endtext]

La victòria de la gent

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/05/brave-henriette.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=K4O1eY47cNUendofvid [starttext]Henriette Ragon, rebatejada per la crítica musical com a Lady Patachou pel nom del seu cabaret de Montmartre, on debutà Brassens i per on passaren Aznavour, Brel, la Piaf i tot quisqui, no només fon un personatge fonamental en la història de la Chanson francòfona, sinó una de les seues intèrprets més solvents (només superada pel gran Jacques) que, a més, ha sobreviscut a quasi tots els seus coetanis: Patachou va faltar la setmana passada als noranta-sis anys. [endtext]

Brave Henriette

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/03/mala-vida.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=h4Et6pPUT5wendofvid [starttext]Mireu si el tema ha fet parlar que jo ho he llegit en el New York Times: Les Enfoirés són un cor de celebritats i velles glòries de la cançó francesa que, una volta a l'any, s'ajunten per a estrenar una cançó per a fer una replega per als menjadors socials. La bona qüestió és que amb el seu hit d'enguany, Toute la vie, han armat un canyaret internàutic que no sé si afavorirà ni als Restaurants du Coeur. Es coneix que han hagut de llevar els comentaris del vídeo oficial en Vevo, que per a més INRI no es pot vore fora de França, i àdhuc la «incorruptible» revista Les inRocks ha tirat llenya al foc. Siga com siga, la cançó és roín com ella a soles, amb pujó final i tot.[endtext]

Mala vida

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/02/com-el-bon-vi.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=XaBtD8Ta8Vkendofvid [starttext]Michel Cloup encara farà un parell de concerts per ací acompanyat pel seu mitger bateria, però vore'ls ahir en Alcoi era una experiència diabòlica: és la primera volta que el veia en directe, però el vaig notar dubtós com un pipiol. No debades, tocar en l'Escenari, amb el cafetí mig buit, ple de gent assentada que es coneix entre ella, a la qual els pots vore perfectament la cara gràcies a les llums que li la socarraven a Patrice Cartier, no és igual que enrossinar-se en la foscor i les llums estroboscòpiques dels llocs on toquen regularment. Aixina i tot, els dos tolosans han embellit bé junts i al Michel se'l veia juganer, perfecte en l'execució i amb ganes de més, per com féu repetir el final del segon bis a Patrice mentre ell empalmava guitarrades, pedal a pedal. En acabant, vaig aprofitar per a preguntar-li si parlava occità i si els Diabologum es tornarien a ajuntar: la resposta a les dos preguntes fou la mateixa, i no va ser òc.[endtext]

Com el bon vi

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/he-just-smells-funny.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=fzaE_xmk0Scendofvid [starttext]Brassens influence over French culture, both musically and politically, it's so huge that it's even spawned a punk tribute called (sic) Brassen's Not Dead, a Tolosan quatuor that, in its complete line up includes an animator and a sign language translator, lest deaf people lose the full meaning of many great songs that, in its heyday, already spake of anarchism, pacifism, sex and whatnot.[endtext]

He just smells funny

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/francofilia.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=f03KAiuMVRwendofvid [starttext]

Quand je pense à Fernande
je bande, je bande;
quand j' pense à Felicie
je bande aussi;
quand j' pense à Léonor,
mon dieu je bande encore!
Mais, quand j' pense à Lulu,
là je ne bande plus:
la bandaison papa,
ça n' se commande pas.

Si no fóra perquè sabem que la Bruni ho ha fet amb el Sarkozy, esta versió de la cançó més cantada (i més explícita) del repertori del setori resultaria molt meś sensual del que és, amb l'expatriada piemontesa pensant en noms francòfons de xicones i la pulsió sexual que ix de resultes. Potser esta nit a Russafa esta la cante Pujadó, però sent que, a més d'Antonio Selfa, Joaquin Carbonell i els Pretendents de Marineta estarà Eva Dénia...[endtext]

Francofília

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/ceci-nest-pas-sa-pipe.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=3Sb5oamxwdQendofvid
[starttext]

Una cançó que no és de Brassens, sinó de Jean Boyer, de quan aquell era jove, represa dins l'àlbum Georges Brassens chante les chansons de sa jeunesse i revisitada hui, com aquella de Brel, per les noves generacions de grupets francòfons emmarcats en la Nouvelle Chanson (!?).

[endtext]

Ceci n'est pas sa pipe

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/criss-de-brassens.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=xSBNvrFbPCcendofvid[starttext]

Tant d’amoureux l'ont essayé

qui, de leur bonheur, ont payé

ce sacrilège...

So, Brassens is in this week's menu, eh? I bet 'em Frenchies won't put up with a folkie Brassens cover desecrated in the most offensive patois to la langue fraçaise: Quebec French.
[endtext]

Criss de Brassens

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/el-puto-amo.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=cPacZSbJpUYendofvid [starttext]L'occità de l'illa de Seta té l'indubtable honor de ser el millor lletriste de la cançó francòfona de tots els temps, encara que en esta interpretació de Je me suis fait tout petit un jove mestís de la Guaiana francesa, fill de guadalupenys, se'l berena en desimboltura amb la seua guitarra, samarrada final i tot.[endtext]

El puto amo

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/dinar-canibal.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=dU1aQCB32uEendofvid [starttext]Estava buscant algun vídeo que m'aprofitara per a fer propaganda de la pel·lícula alemanya que es projectarà esta nit en el CIM de Sueca, Cannibal Diner, amb la presència del director, però tant la cançó oficial del film com la peça quasi homònima (diner i dinner no són la mateixa cosa, i cap de les dos significa dinar -ni dineret-, encara que vinga de la mateixa raïl) del barbut de Bigott són infumables. Encara com m'he recordat d'este vidiet dels Malajube del Trompe-l'œil que li diu un poc al tema, per bé que esta nit eixiran més mamelles que zombies, però bo; també recorde haver vist un altre videoclip apocalíptic de no-sé-quin grup, però ara no sé dir-vos quin era.[endtext]

Dinar caníbal

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/07/huit-pieds-deux-les-yeux-bleues.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=wBxS2ck4bf0endofvid [starttext]

Le monde est fou, c'est c'qu'on a dit

mon chum puis moi, mon chum puis moi;

on n´est pas fou, moi puis mon chum:

le squelette du géant Beaupré.

Édouard Beaupré was a gigantic fransaskois, the best-known Canadian giant many years after his death, which by the time of Beau Dommage's homage were over six decades.[endtext]

Huit pieds deux, les yeux bleues

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/06/quebecs-finest.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Ioo5iLEeGbEendofvid [starttext]Keeping with the subject of the latter video, Mononc' Serge recently reprised his moustached persona to aim at law enforcers everywhere; nt that he's supporting «l'alcool au volant», or is he?[endtext]

Quebec's finest

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/06/birra-burro-barra.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=EP7T_h0alAEendofvid [starttext]Com si el fet de beure birra en les tendes no fóra més una convenció social que una elecció conscient, les grans cerveseres s'aprofiten que encara poden fer publicitat televisiva -no havíem quedat que ni alcohol ni tabac?- per a vendre'ns no ja el pixum d'ordi, sinó l'adhesió insubornable a una pilsen de Madrid, la idiosincràsia primaveril d'una lager barcelonina o, pitjor encara, el suport comercial d'una sevillana agoniosa -a mi em fa oix- a la selecció estatal de pilota gran, que ja se sap que tota nació necessita un equip i una cervesa, a banda d'una aerolínia. Ara, la banda sonora que acompanya les campanyes sol ser, en el millor dels casos, embafosa; encara com «mon tio» Sergi del Quebec sap vendre prou millor les virtuts (i els defectes) de la cerevĭsĭa sense fer botiges.[endtext]

Birra a burro-barra

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/08/lanne-25-apres-leclerc.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=0wcLjT4nZQoendofvid [starttext]

Au paradis paraît-il, mes amis,
c´est pas la place pour les souliers vernis:

dépêchez-vous de salir vos souliers

si vous voulez être pardonnés...

Enguany fa un quart de segle que Félix Leclerc se n'anà al clot: com ja vam dir en un altre apunt, la cançó francòfona no s'entén sens ell, però siga per antiguitat -l'any que ve en farà cent del naixement!- o per llunyania de la metròpoli, sovint no se'l té en compte -ni ad ell ni a cap d'ultramar- en el panteó de grans de la Chanson. Com tampoc el tenen en compte els amants de l'americanor, clàssica i contemporània, que no se sap bé si inclou la canadenquitat del concepte, sobretot quan se'ls clava a tots en el mateix sac.
[endtext]

L'anné 25 après Leclerc

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/01/regata-leblanc.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=H0Wiwls_hBoendofvid [starttext] Tot s'ha de dir, m'acabe de trobar el vídeo d'esta tendral femella francòfona mentre en buscava de Sixto Rodríguez i, atret per la vidriola que s'albira en la imatge congelada, l'he reproduït, veges si no; però cal dir també que la xicona - Lisa LeBlanc, li diuen- té moltes més virtuts a banda de les que s'intuïxen pel coll descocat: d'oïda, una veu sòlida, un bon tocar -de guitarra i de banjo!- i un accent transatlàntic que, grata sorpresa, la situa en l'Acàdia oblidada. [endtext]

Barat a cançons