Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellano. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellano. Mostrar tots els missatges
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2018/05/sempre-victimes.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=EEIPORRdiKwendofvid [starttext]Els Víctimas Civiles són la bomba més gran que ha parit la diàspora alcoiana des de Jalea Real, i esta Heteronorma… no és, ni de bon tros, la seua cançó més total, encara que sí que pot ser més coneguda mercés a la versió que han fet Marcel i Arnal en llur disc heterodoxe, que ha sonat més que esta. Ara és mà de reivindicar l'original.[endtext]

Sempre víctimes

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/03/dies-rojos.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=m0sm-EdsM0Qendofvid [starttext]La nostra Grefu debuta este divendres en solitari, acompanyada per la seua guitarra Toñi però armada amb la meua, que és electroacústica. El seu xou compta com a mínim amb un parell de peces pròpies, a més d'esta cançó protesta de feminisme intemporal, ideal per a celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora i, de retruc, l'aniversari d'este bloq.[endtext]

Dies rojos

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/03/poeta-en-barceloneta.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=ZNm3rReLG3gendofvid [starttext]S'ha mort Palomino, de son vrai nom Bernardo Cortés Maldonado. Perquè el Palomino d'Oriol Grau era paròdia d'un personatge real, del qual me'n recordava vagament pels programes de varietats estiuencs de les privades primigènies. Però és que resulta que Bernardo, nascut a Jaén però artiste resident per la Barceloneta des de jovenet, a més era poeta romàntic i tenia un grapat de discs i de llibres publicats i un mes en arrere encara passejava pels restaurants, guitarra en mà, sempre amb el somriure d'orella a orella.[endtext]

Poeta en Barceloneta

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/02/mamelles-i-skulls.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=tWlvvSSmneMendofvid [starttext]Efectivament, com digué anit Soyaya, hi ha públic per a tot; ara, la xoni esta va rebre a muntó de canela, sobretot de part de la seua compatriota d'El Terrat.[endtext]

Mamelles i skulls

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/11/aragons-shepherd.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=s_Ng-NHRhlwendofvid [starttext]
…palomica, palomica,
no levantes tanto el vuelo
porque te saldrás de España
y no sabrás volver luego…
Aragon's greatest jotero died last week, aged 101: José Bielza, nicknamed el Pastor de Andorra, had been herding his sheep well into his nineties and, after his grandson inherited the job, kept visiting them every day. And he kept singing as well, for he was both one of the oldest and best jota singers alive. And, in the end, he took flight just like the little dove in his quintessential composition.[endtext]

Aragon's Shepherd

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/10/molt-celebrar.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=T1Rr-hAi97Yendofvid [starttext]Tampoc és que siga una data especialment reivindicativa per a l'Aragó com ho és el 5 de març, però això no lleva que puguem festejar la Pilarica amb esta versió multicultural de l'himne de Labordeta.[endtext]

Molt a celebrar

@ , , , , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/06/adeu-dragut.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=ohgivRnJ54Iendofvid [starttext]
Quien el barco abandona,

hasta el cuello se queda
y ahora tiene que callar.
No sé a qui aniria dedicada la lletra, però tenia preparat este vídeo del trio cullerot Sicania Medita des que faltà el guitarriste, Ximo Palomares, per a publicar-lo quan el pirata Piu de Ferro perdera l'alcaldia: estava cantat que això passaria i, covard com tots els seus correligionaris, ha abandonat el barco ans que l'assaltara un altre corsari. «De moliner canviaràs...»[endtext]

Adéu a Dragut

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/12/tres-eren-tres.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=vqGaFNtwPDQendofvid [starttext]Segons raó, esta versió del Dos gardenias l'escrigué Fabregat i la cantà Monleon la primera vesprada d'emissió de Canal 9, el 9 d'octubre del 89, en l'enyorat El show de Joan Monleon. L'atreviment de la lletra hauria sigut impensable en els ultims jorns d'emissió, l'any passat, però és que tots els que han vingut darrere d'Amadeu l'han fet bo, ad ell i a (quasi) tota la RTVV primigènia.[endtext]

Tres eren tres

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/california-en-valencia.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=vo5uZfgZ7mwendofvid [starttext]Si no hi ha canvis seran Tremp, de Gata i Xàbia, els que obriran el primer ImpacTe Fest corresponent a la primavera d'hivern en curs. Els gaterets, que ja han rodat pel seu roglet i fora d'ell abans de traure el seu primer disc, Jocs d'un miratge, s'estrenaran en la capital del Túria junt amb altres bons grups valencians del rebuig oficialiste: ço és, dels que no fan música festivalera ni reivindiquen la santíssima trinitat de la pàtria a cada versada de xirimita. Els borratxos (i el desculat) de la Califòrnia oriental també saben fer vídeos promocionals ben fets, amb la carretera que va paral·lela a la platja de l'Auir com a paisatge.[endtext]

Califòrnia en Valéncia

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/el-allocino-de-oro.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=NbSL3DS07RMendofvid [starttext]
L'homenatge musical d'anit a Georges Brassens tingué molts momentes ressenyables i fou, en conjunt, un dels concerts col·lectius més comboiats dels que he viscut mai, però sens dubte l'estrela de la nit va ser l'aragonés Joaquín Carbonell: ni tan sisquera jo, que ja era fans d'ell, m'ho esperava. Acostumat a la interpretació preciosista d'Eva Dénia i a les atlètiques adaptacions del Pujadó, i encara que els Pretendents de Vicent Sanchis comptaven amb fans incondicionals entre el centenar llarg de públic i el fet que ells, com Anna i Antonio o Eva i companyia jugaven en casa, potser el detall que la major part del públic fóra més xurro que el periodiste d'Alloza fera que les seues versions en castellà, tan impecables com les de Miquel o -à découvrir absolument- les de Selfa i Vicent, foren rebudes pel públic amb complicitat, tant pels experts com pels profans en l'obra del setori. Això a banda de la indubtable experiència del manyo com a comunicador i la seua vis còmica d'intèrpret, clar està. Si voleu comprovar-ho en viu, esta nit a partir de les 9 i mitja tornarà a compartir cadiera amb Eva Dénia, amb Brassens i també amb Labordeta.[endtext]

El allocino de oro

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/aragon-ye-nazion.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=xZmhqFQVMuIendofvid [starttext]
Dicen que hay tierras al este
donde se trabaja y pagan;
hacia el oeste, el Moncayo,
como un dios que ya no ampara.
Aragó ja era nació abans de Labordeta, però gràcies ad ell recuperà part de la ràsmia escampada pel cerç magistral entre el desert dels Monegres, l'estació de Canfranc i les ruïnes de Belchite: allí, en el poble d'abans de la Guerra nasqueren sa mare de Serrat i els iaios de l'Abuelo; allí, en el poble vell de la llarga Postguerra, va cantar per primera volta en públic un mestre saragossà que exercia a Terol, la cançó d'una famosa pel·lícula de pols i solana que no era esta.[endtext]

Aragón ye nazión

@ , , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/09/o-vozarron-daragon.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=cbxXO5aPVS4endofvid [starttext]
¡Venga, coño, Labordeta
que nos espera el furgón!
Si ya no está
tu vozarrón,
¡a la mierda esta canción!
Com a Labordeta l'incineraren, ara fa quatre anys, la seua família deixà les flors que els havien tramés en la tomba d'un altre il·lustre aragonés, el legislador que «no legisló». Potser quan muira el pròxim gran aragonés del segle XXI, la seua família tinga un record paregut per a l'Abuelo, com a reconeixement a la seua influència en l'Aragó contemporani, però mentrestant els seus companys de carretera i quasi tots els paisans contemporanis el recorden encara d'alguna manera: la més emocional, per mig dels seus himnes populars; o, per deformació professional, amb homenatges pòstums com este del seu alumne Carbonell, amb Eduardo Bullonera.[endtext]

O vozarrón d'Aragón

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/06/orgull-de-classe.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=2uyhLXdg6XAendofvid [starttext]Diu Eugeni el de Barraqueta que en la música en valencià fan falta més transvestits i vedets com les d'abans, d'eixes que ara encapçalarien el dia de l'orgull LGTB. I té raó, que en la música valenciana falta un poc de tot -i sobra a muntó de morralla-, però el cas és que abans sí que en teníem, d'artistes de varietats en el sentit més ample del terme: el Sifoner, el Titi, Rosita Amores o Joan Monleon, amb els Pavesos i sense, que l'home tenia prou presència com per a omplir ell a soles els escenaris i les pantalles. Casualment, m'he trobat este fragment musical de Con el culo al aire (la pel·lícula de Carles Mira amb Ovidi Montllor i molts dels adés nomenats) que li ve com anell al dit. O com el dit a l'anus.[endtext]

Orgull de classe

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/10/lultima-albada.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=5T7llkFRpN0endofvid
[starttext]
Com si anunciara l'inevitable -que llavors ja era imminent-, amb la veu llunyana i les cares de pesar dels altres dos terolencs:
Me voy, pero no me voy;
me voy, pero no me ausento:
aunque me voy de persona
me quedo de pensamiento...
[endtext]

L'última albada

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/08/so-what.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=0gQ31m4Yt0sendofvid [starttext] So she was an old fart, an ex alcoholic, a dyke, an expatriate; so she always dressed like a man with her poncho and carried a gun; so her full name was María Isabel Anita Carmen de Jesús Vargas Lizano, but everyone knew her as la Chamana. So, she died at ninety-three, sober, outed, triumphant.  [endtext]

So what?

@ ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/07/manual-del-crim.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=QFJg0I7OJiEendofvid
[starttext]
A seis horas de Valencia,
en la villa de Manuel
ocurrió este suceso
que a España hizo estremecer.
No sé de què collons va el sarao de hui a poqueta nit a Manuel: Jacint m'ha dit que fan una obra de teatre i que, primer, ell farà un parell de bandos d'Alcàsser i cantarà El casamiento de Maria la Chapa (en castellà en l'original) i que jo també tindré de cantar algun romanç. L'elecció seria òbvia, si no fóra perquè només em sé les primeres dos estrofes de les milanta mil que té El crimen de Manuel (en castellà en l'original).
[endtext]

Manual del crim

@ , , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/05/2-de-maig-res-cantar.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Y_bVX3ZYmfAendofvid
[starttext]
Un poco harto de que me gruñan en extranjero
y algo embriagado de patriotismo malasañero
yo, cada 2 de mayo,
como además de ser la de siempre es medio francesa,
yo, cada 2 de mayo,
a mi mujer le hago la guerra,
la apeo del caballo:
largo de aquí, vete a tu tierra,
chúpate esa,
medio francesa.
Si hi ha cançons del 23 i el 25 d'abril, del 23 de juny o de l'11 de setembre, per què no n'hauria d'haver del 2 de mayo madrileny? Conscient que, per molt independista que siga, no és tan progressista com el 14 d'abril o l'1 de maig, hauria sigut sorprenent trobar una cançó patriòtica com les d'Al Tall, el Mester, Gilles Vigneault o Zeca Afonso. I, efectivament, que l'autor siga l'infalible Javier Krahe és signe inequívoc que, com Brassens en La mauvaise réputation, no farà una lloança d'aital festa regional a l'ús. La sorpresa, en tot cas, és que la seua dona siga «además medio canadiense», la qual cosa vol dir Que...?
[endtext]

2 de maig, res a cantar?

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/04/arago-catalunya-i.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=SEy2FJEpdnAendofvid
[starttext]
Castella, com cada 23 d'abril, recorda els seus màrtirs comuners des de fa més de dos segles. Potser siga la nació més submissa en la unicitat espanyola, però mentre hi haja comboi a Villalar hi haurà un Canto de esperanza, si no en l'original del Mester, en l'adaptació metal·lera de Lujuria. Ací Sant Jordi ja no té la devoció ni el patronatge que abans li professava el Regne, substituït pel culte a sant Vicent Ferrer, però encara n'hi ha devoció en Alcoi, Banyeres i...
[endtext]

Aragó, Catalunya i...

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/04/pueblo-de-sanjuanes.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=d___KJa3Otgendofvid
[starttext]

Porque, aquí en Cullera, tôs nos conocemos; 
por mucho ciclão que haya, los mangantes lo valemos; 
con talento hacemos siempre las cosas 
como: primero, antes de hacer un porro, le quitamos la esponja.
Un altra cosa que fan amb talent els cullerots: sofrigen l'arròs en la paella, abans d'abocar-li l'aigua. I això que, malgrat un passat -que no tradició- mig anarquista i esguitat de sang de jutge, hui en dia el poble xuquerot és una casa de putes sens amo. Despús-ahir es tornava a cremar el brossegal del projectat Manhattan de Sanjuan, enmig de les festes de bous i processons; l'any passat, el consistori es queixà de la imatge del poble que oferia esta cançó d'un cosí del Raval amunt. La propaganda debades que tingué l'artista en un parell de dies no se l'hauria poguda pagar en un parell de vides: així voreu qui és més primo, si l'alcalde trencamans o el joveneu que, al remat, homenatjava el seu poble a la seua manera...
[endtext]

Pueblo de sanjuanes

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/04/el-dia-de-pasqua.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=e7hXvb3nV1Aendofvid
[starttext]
Si vos pega per buscar adaptacions d'una cançó popular com puga ser La tarara és possible que vos trobeu perles com esta, que no està gens malament ni l'arranjament ni la intèrpret: chapeau a la trajectòria artística i vital de la cèlebre Pepa Flores, tot s'ha de dir.
[endtext]

El dia de Pasqua

@ , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)