Barat a cançons: Brassens

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Brassens. Mostrar tots els missatges

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/05/brave-henriette.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=K4O1eY47cNUendofvid [starttext]Henriette Ragon, rebatejada per la crítica musical com a Lady Patachou pel nom del seu cabaret de Montmartre, on debutà Brassens i per on passaren Aznavour, Brel, la Piaf i tot quisqui, no només fon un personatge fonamental en la història de la Chanson francòfona, sinó una de les seues intèrprets més solvents (només superada pel gran Jacques) que, a més, ha sobreviscut a quasi tots els seus coetanis: Patachou va faltar la setmana passada als noranta-sis anys. [endtext]

Brave Henriette

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/el-allocino-de-oro.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=NbSL3DS07RMendofvid [starttext]

L'homenatge musical d'anit a Georges Brassens tingué molts momentes ressenyables i fou, en conjunt, un dels concerts col·lectius més comboiats dels que he viscut mai, però sens dubte l'estrela de la nit va ser l'aragonés Joaquín Carbonell: ni tan sisquera jo, que ja era fans d'ell, m'ho esperava. Acostumat a la interpretació preciosista d'Eva Dénia i a les atlètiques adaptacions del Pujadó, i encara que els Pretendents de Vicent Sanchis comptaven amb fans incondicionals entre el centenar llarg de públic i el fet que ells, com Anna i Antonio o Eva i companyia jugaven en casa, potser el detall que la major part del públic fóra més xurro que el periodiste d'Alloza fera que les seues versions en castellà, tan impecables com les de Miquel o -à découvrir absolument- les de Selfa i Vicent, foren rebudes pel públic amb complicitat, tant pels experts com pels profans en l'obra del setori. Això a banda de la indubtable experiència del manyo com a comunicador i la seua vis còmica d'intèrpret, clar està. Si voleu comprovar-ho en viu, esta nit a partir de les 9 i mitja tornarà a compartir cadiera amb Eva Dénia, amb Brassens i també amb Labordeta.[endtext]

El allocino de oro

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/he-just-smells-funny.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=fzaE_xmk0Scendofvid [starttext]Brassens influence over French culture, both musically and politically, it's so huge that it's even spawned a punk tribute called (sic) Brassen's Not Dead, a Tolosan quatuor that, in its complete line up includes an animator and a sign language translator, lest deaf people lose the full meaning of many great songs that, in its heyday, already spake of anarchism, pacifism, sex and whatnot.[endtext]

He just smells funny

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/francofilia.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=f03KAiuMVRwendofvid [starttext]

Quand je pense à Fernande
je bande, je bande;
quand j' pense à Felicie
je bande aussi;
quand j' pense à Léonor,
mon dieu je bande encore!
Mais, quand j' pense à Lulu,
là je ne bande plus:
la bandaison papa,
ça n' se commande pas.

Si no fóra perquè sabem que la Bruni ho ha fet amb el Sarkozy, esta versió de la cançó més cantada (i més explícita) del repertori del setori resultaria molt meś sensual del que és, amb l'expatriada piemontesa pensant en noms francòfons de xicones i la pulsió sexual que ix de resultes. Potser esta nit a Russafa esta la cante Pujadó, però sent que, a més d'Antonio Selfa, Joaquin Carbonell i els Pretendents de Marineta estarà Eva Dénia...[endtext]

Francofília

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/ceci-nest-pas-sa-pipe.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=3Sb5oamxwdQendofvid
[starttext]

Una cançó que no és de Brassens, sinó de Jean Boyer, de quan aquell era jove, represa dins l'àlbum Georges Brassens chante les chansons de sa jeunesse i revisitada hui, com aquella de Brel, per les noves generacions de grupets francòfons emmarcats en la Nouvelle Chanson (!?).

[endtext]

Ceci n'est pas sa pipe

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/criss-de-brassens.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=xSBNvrFbPCcendofvid[starttext]

Tant d’amoureux l'ont essayé

qui, de leur bonheur, ont payé

ce sacrilège...

So, Brassens is in this week's menu, eh? I bet 'em Frenchies won't put up with a folkie Brassens cover desecrated in the most offensive patois to la langue fraçaise: Quebec French.
[endtext]

Criss de Brassens

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/mala-reputacio.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=oZ7stTsqFbkendofvid
[starttext]
De Brassens se n'han fet adaptacions a molts llengües ja que, mal que els pese als francs, no tot lo món sap francés (ni anglés, per al cas). I, d'entre totes les joies del setori, La mauvaise réputation potser siga la més traduïda, que fins i tot ell mateix cantà la versió en castellà de Pierre Pascal que popularitzà Paco Ibáñez. Només en valencià hi han dos versions que jo sàpia (a banda de la del Pujadó): la de Vicent Sanchis (ex i la Banda Invisible, ara en Els Pretendents de Marineta), que l'ha cantada també Eva Dénia, i la dels Lilit i Dionís, que en el disc la ~~canta~~ recita Nadal. Ara, com a curiositat, esta revisitació celta en asturlleonés, banda sonora del curt Humo, s'endu la palma.
[endtext]

Mala reputació

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/el-puto-amo.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=cPacZSbJpUYendofvid [starttext]L'occità de l'illa de Seta té l'indubtable honor de ser el millor lletriste de la cançó francòfona de tots els temps, encara que en esta interpretació de Je me suis fait tout petit un jove mestís de la Guaiana francesa, fill de guadalupenys, se'l berena en desimboltura amb la seua guitarra, samarrada final i tot.[endtext]

El puto amo

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2011/10/gens-de-brassens.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=cOBoMY84PXkendofvid
[starttext]

Tantôt venant d'Espagne et tantôt d'Italie,
tous chargés de parfums, de musiques jolies,
le Mistral et la Tramontane
sur mon dernier sommeil verseront les échos
de villanelle, un jour, un jour de fandango,
de tarentelle, de sardane.

Vora dos anys de Barat a cançons i encara no n'hi havia cap del chansonnier per excel·lència! Solventat, que encara que ens hàgem botat l'efemèride del naixement, enguany fa trenta anys que el soterraren en una platja de Seta... no?

[endtext]

Barat a cançons