Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Folk. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Folk. Mostrar tots els missatges
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2017/05/grace.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=yby5nSaaa_Qendofvid [starttext] Vint anys justets farà hui que s'ofegà Jeff Buckley mentre nadava en un assut de Memphis: diu que se n'entrà vestit, botes i tot, i anava clavant-se més cap a dins mentre cantava Whole Lotta Love; que va esquivar l'onada d'una primera barca, però que la segona el féu desaparéixer en l'aigua, que els corrents no eren. Se'l trobaren uns dies més tard, noet, irreconeixible si no fóra per l'arracada del melic. Com molts altres col·legues, Chris Cornell li dedicà una cançó del seu primer disc en solitari, però molt poca gent s'atrevix a versionar-lo. Com a mínim, no amb la solvència que demana el seu repertori.[endtext]

Desgràcia

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/12/un-home-afortunat.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=7nyt57LxWy8endofvid [starttext]Afortunat d'haver compartit l'escenari no només amb Emerson, Palmer i Powell, sinó amb Ian Anderson o els primers King Crimson. I, enmig de l'orgia progressiva, Greg Lake va deixar perletes com l'èpica Lucky Man, més coneguda en valencià com a Llegiu el Tirant lo Blanc.[endtext]

Un home afortunat

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/08/et-in-acadia-ego.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=vC7i9KoWrV4endofvid [starttext]Si hi ha algú més indicat per a encapçalar un Congrés Mundial dels Acadians com el que tingué lloc a Shediac l'any 94, és  Zachary Richard.[endtext]

Et in Acadia ego

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/04/ponts-sobre-aigues-terboles.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=nie0i8CxUosendofvid [starttext]El primer hit d'este nou supergrup era en realitat el segon riff o embrió de cançó que va traure Patilla fa més d'un parell d'anys, lluït més tard amb una lletra al·lusiva als ponts metàl·lics que travessen el Xúquer per diversos punts de la Ribera en un viatge invers al curs de l'aigua: des de la mar de Cullera fins la Vall Farta. Esta nit farem la versió quasi definitiva, en elèctric i amb bateria, en el I Rasparock de Sueca.[endtext]

Ponts sobre aigües térboles

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/04/a-casa-torna.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=bSOIuh7e0lcendofvid [starttext]Crec que tenia reservat este vídeo com a esborrany des que Gianmaria Testa anuncià que suspenia la gira per prescripció mèdica. O potser perque era l'única cançó en piemontés de la seua discografia, que m'havia passat desapercebuda fins que el mateix Testa em confirmà que sí, que en tenia una en el segon disc, però la vaig sentir per primera volta en la veu d'un altre fan declarat de Gianmaria, la de l'alcoià d'Hugo Mas. Siga com fóra, Gianmaria ja ha tornat per a sempre al Piemont.[endtext]

A casa torna

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/12/el-seu-poble.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=VMcFIWHzN4Mendofvid [starttext]La Marjal d'Almenara fa de frontera natural entre la Plana de Castelló i el Camp de Morvedre i, des del castell, la Senyera Infinita veu passar els cotxes amunt i avall de l'antic regne: hui el poble d'Eva Gómez homenatja el seu il·lustre veí Ramon Lapiedra amb un acte casolà que inclourà, potser, cançons postpatriòtiques com esta.[endtext]

El seu poble

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/07/fill-de-music-ballaor.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Su6r0Dyilvwendofvid [starttext]Esta nit, en acabant de sopar compartiré escenari —si n'hi ha– amb el pollo Quim Sanç, un cantautor valler de nova fornada però de factura clàssica. I per «clàssica» vull dir eixe regust de cançó tradicional, folk internacional i lírica reivindicativa que tenien els nostres referents del tardofranquisme: esta Cant a València podria ser la continuació natural del Què vos passa, valencians? de Toni Mestre i Paco Muñoz o de molts altres cants a «la Granda». Suponc que de tots eixos referents i molts més beurà el roget de Caffarena, perquè a més resulta que a son pare també li diuen Joaquim...[endtext]

Fill de músic, ballãor

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/04/fartons-de-vida-llarga.html[/postlink]
http://www.youtube.com/watch?v=Zcyxt4a0RJYendofvid [starttext]Lladres qu'əntreu per Almansa...
Potser amb el temps amanega alguna gravació del medley entre Grândola, vila morena i Lladres que he amollat hui en Torrent, però com el Soffllana d'esta nit també serà un mesclaîllo entre el meu xou i el del gran Tio Fredo, potser acabem fent esta a quatre mans i, si hi ha vídeo, l'any que ve l'aprofitem. [endtext]

Fartons de vida llarga

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/03/muntara.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=lDNtPSKoSroendofvid [starttext]Si els artistes rossellonessos i valencianets que homenatjaran a Joan Pau Giné demà en el poble d'Ovidi fan bona lliga, podria ser el principi d'un bon muntatge, a banda i banda de la Catalunya preindependent, de tots els països «marencs» on l'allioli és la salsa més popular. Veniu nombroses![endtext]

Muntarà

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/12/nadal-sobre-el-paper.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=rHIO8pBriT8endofvid [starttext]
Titos, pollastres, cabrits,
conills, perdius i gallines;
casques, torrons i confits,
rotllets i coques cristines.
El Nadal cullerot té com a protagonista indiscutible el concert de la Murga del Burro del dia 24, encara que les seues cançons no siguen expressament nadalenques; enguany, a més, Joan Alfred Canaixero i la seua mitgera Núria l'Egarenca han fet un bon ús del paper per a fotofilmar est estàndard neotradicional cantat en perfecte valencià meridional.[endtext]

Nadal sobre el paper

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/criss-de-brassens.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=xSBNvrFbPCcendofvid[starttext]

Tant d’amoureux l'ont essayé

qui, de leur bonheur, ont payé
ce sacrilège...
So, Brassens is in this week's menu, eh? I bet 'em Frenchies won't put up with a folkie Brassens cover desecrated in the most offensive patois to la langue fraçaise: Quebec French.
[endtext]

Criss de Brassens

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/09/al-tall-de-parra.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=rS2sWJiMnzoendofvid [starttext]Crec que la primera volta que vaig sentir esta cançó va ser en boca de Paco Muñoz. O en la de Botifarra, que potser l'assajava per al concert este que va fer junt amb l'autor i Miquel Gil, amb el qual va compartir furgoneta en temps d'Al Tall. Siga com siga, potser no siga la cançó més representativa de la trajectòria d'Eliseo Parra, però com crec que és l'única (pròpia) que té en valencià i a més ix Pepe, que potser l'acompanye esta nit -a les 9!- en el concert que farà en el seu poble...[endtext]

Al tall de Parra

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/09/o-vozarron-daragon.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=cbxXO5aPVS4endofvid [starttext]
¡Venga, coño, Labordeta
que nos espera el furgón!
Si ya no está
tu vozarrón,
¡a la mierda esta canción!
Com a Labordeta l'incineraren, ara fa quatre anys, la seua família deixà les flors que els havien tramés en la tomba d'un altre il·lustre aragonés, el legislador que «no legisló». Potser quan muira el pròxim gran aragonés del segle XXI, la seua família tinga un record paregut per a l'Abuelo, com a reconeixement a la seua influència en l'Aragó contemporani, però mentrestant els seus companys de carretera i quasi tots els paisans contemporanis el recorden encara d'alguna manera: la més emocional, per mig dels seus himnes populars; o, per deformació professional, amb homenatges pòstums com este del seu alumne Carbonell, amb Eduardo Bullonera.[endtext]

O vozarrón d'Aragón

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/01/la-safor-es-folkor.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=OQl0eGTRw_4endofvid [starttext]

I've got fifty bucks and my dirty boots: 
I don't need no more; freedom's what I choose. 
Esta vesprada, a poqueta nit, compartirem cançons i reivindicacions: Gandia no és Greenwich Village, però tampoc és el Geordie Shore en què volen convertir mitja Safor i part de Valldigna. Per això, l'Assemblea pel Territori de la Safor ens ha convidat a cantar i a parlar a favor de la sostenibilitat del progrés, sobretot en contra dels falsos profetes que volen vendre'ns la burra amb l'excusa del benestar que ells mateixos s'han encarregat de dinamitar. Els Hakuna són jóvens i pixavins i canten folk en anglés, però el missatge és el mateix que el de Leclerc o Dylan (Thomas no, l'altre): «la resposta està en el vent».[endtext]

La Safor és folkor

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/10/lultima-dal-tall.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=lwyUULn4p_cendofvid [starttext]
Mai parlen en castellà, 
mai parlen en castellà 
com han deprés de sos pares, 
sinó com la gent del poble, 
sinó com la gent del poble: 
la llengua del tio Canya. 
Una cosa que em rebenta és com els artistes consagrats deixen la seua cançó més sol·licitada per al final d'un recital, o fins i tot per als bis previsible: en el cas d'Al Tall, que tenen moltes altres peces simbòliques més o menys èpiques, la gent es feia pesada en demanar el Tio Canya abans d'hora, a la qual cosa el de Torrent sempre retrucava «Està en la UVI, però ara vindrà...», que no sé per què mai han accedit en l'acte a les peticions del públic més o manco fidel. I això que este valset empeltat de jota no és tan solemne com Al vent o L'estaca, que podia servir àdhuc per a obrir qualsevol concert seu. Però clar, el concert de l'altre dia no era un qualsevol...
[endtext]

L'última d'Al Tall

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/09/de-sueca-la-meca.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=6lHLf9NSZHcendofvid [starttext]
Muy señor mío y amigo, 
director de La Tronada: 
li ascribo por el motivo 
de cuentarle la velada 
que hubió el domingo vensido. 
Si hi ha algun altre poble al qual haja fet tanta o més propaganda que al meu, té de ser Sueca. I no debades, ja que el tema dels «fogons» dóna molt de joc, però sobretot perquè el seu patrimoni cançonístic és impagable. Esta peça en qüestió té història, perquè l'adaptació dels Sols (o era de Ramon el Pansot?) d'este «romans bilingüe» de Vicent Molina Maset inclòs en la seua antologia Flors de marche (sic) ja triomfava en l'època obscura de la Nostra Cançó, allà a finals dels anys 60. A vore si esta nit la faç sencereta, en acabant de sopar a la Tertúlia, en això de l'Off-MiM.[endtext]

De Sueca a la Meca

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/09/boti-boti-boti.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=HUbDTUlk02cendofvid [starttext]
Vinc del cor de la Costera,
del poble dels socarrats,
d'allà on renaixen les cendres
del meu país valencià. 
Podrien haver triat a qualsevol altre cantant valencià -i valencià inclou la virtut de cantar la llengua homònima- per a fer-li una campanya infame que s'ha tornat publicitat gratuïta i adhesió multitudinària, però com s'han clavat amb el cantãor xativí més aplaudit i volgut de tot el món, això que s'han trobat.
[endtext]

Boti, Boti, Boti

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/01/wenn-er-singt.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=tHTY07KdDK4&NR=1endofvid
[starttext]
Se canta, que canta;
canta pas per ieu:
canta per ma mia
qu'es au luènh de ieu!
Ahir se celebrà la 16a Dictada Occitana a quaranta països occitans, entre els quals Barcelona i Valéncia la Granda, en prova de que l'occitanor no està limitada als oriünds de l'Occitània gran: ací teniu, per exemple, l'himne popular occità revisitat in situ per un alemany arreglapobles que va pel món com Labordeta en Un país en la mochila...
[endtext]

Wenn er singt

@ , ,
1
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/10/apurant-garbes.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=aC88hbu0pAIendofvid [starttext]La notícia que els Al Tall tanquen la paradeta ens ha pillat a contrapèl, després de l'últim disc del 2009 i el Premi Ovidi a la trajectòria d'enguany, sobretot quan per a la majoria dels valencians -tant botiflers com algun maulet despistat- la notícia fóra que encara estigueren en actiu des de l'any 75. En tot cas, diu que encara faran els recitals que tenien aparaulats i que -si sona el flabiol- hi haurà un últim xou per a despedir-se com toca: passant el relleu al tio Canya o, en el seu defecte, a algun dels seus nombrosos besnéts, rebesnéts, rebesrebesnéts...[endtext]

Apurant garbes

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/10/lultima-albada.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=5T7llkFRpN0endofvid
[starttext]
Com si anunciara l'inevitable -que llavors ja era imminent-, amb la veu llunyana i les cares de pesar dels altres dos terolencs:
Me voy, pero no me voy;
me voy, pero no me ausento:
aunque me voy de persona
me quedo de pensamiento...
[endtext]

L'última albada

@ , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)