L'anné 25 après Leclerc

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2013/08/lanne-25-apres-leclerc.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=0wcLjT4nZQoendofvid [starttext]

Au paradis paraît-il, mes amis, 
c´est pas la place pour les souliers vernis: 
dépêchez-vous de salir vos souliers 
si vous voulez être pardonnés... 
Enguany fa un quart de segle que Félix Leclerc se n'anà al clot: com ja vam dir en un altre apunt, la cançó francòfona no s'entén sens ell, però siga per antiguitat -l'any que ve en farà cent del naixement!- o per llunyania de la metròpoli, sovint no se'l té en compte -ni ad ell ni a cap d'ultramar- en el panteó de grans de la Chanson. Com tampoc el tenen en compte els amants de l'americanor, clàssica i contemporània, que no se sap bé si inclou la canadenquitat del concepte, sobretot quan se'ls clava a tots en el mateix sac.
[endtext]

0 retrucs:

Publica un comentari a l'entrada

La llengua no té os: