El tren de Galícia

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2013/07/el-tren-de-galicia.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=87dK1iYv9psendofvid
[starttext]

O tren que me leva camiña e camiña, 

vai votando fume, corre pola via; 
o rio va felto un mar de ledicias. 
No tren, pouco a pouco, volto a miña Galicia.
Tenia pendent de publicar esta cançó, la més internacional d'Andrés Lapique do Barro, abans que l'associació de les paraules tren i Galícia no tingueren cap de ressò macabre. Andrés do Barro, el tercer gallec més conegut durant el franquisme després de Franco i de Fraga, triomfà en aquella època grisa amb cançons en el seu dialecte regional, una fita doblement meritòria pel fet de cantar lletres aparentment desprovistes de tota reivindicació, però en un temps on qualsevol expressió en llengua vernacla era considerat sospitós pel règim. Do Barro es va morir abans de fer cinquanta anys, mig oblidat pel món; d'ençà, la seua Galícia i els trens que la travessen moren cada dia un poquet més. Nunca mais.
 [endtext]

0 retrucs:

Publica un comentari a l'entrada

La llengua no té os: