0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/insecte.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=1CsXCWCR_vUendofvid [starttext]
Encara no fa un any que va morir, però els companys de Jimi Fenwich, els amics de Jose Julio Sendra, s'ajuntaran per a invocar el seu esperit a guitarrades.[endtext]

Cendra i foc

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/blackholesun.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=95kwbpfZ64kendofvid [starttext]Després de la mort del més flamenco dels grunges i de la bombada d'anit en Manchester, t'agarra ganes que s'acabe el món o, com a mínim, de cantar-li, a l'apocalipsi. I això Chris Cornell ho feia millor que ningú. Potser per això es deixà endur pel forat negre ans d'hora.[endtext]

Dies negres

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/lua.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=bGsx3W0RWJUendofvid [starttext]El guanyador del Concurs de Cançó amb la Veu Petita ja ha desembarcat a Benicarló i obrirà el Petit Festival d'ací un momentet: no és la primera volta que Primaël Montgauzí baixa a Valéncia la Granda a cantar-nos en occità, i espere que tampoc siga l'última. De moment, demà a migdia el sentiré als peus del castell de Morvedre i, a la nit, com a convidat d'excepció del Cant al Ras massalfassí, este viatge acompanyat del multiinstrumentiste Chokri Trabelsi.[endtext]

Le petit Primaël

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/amarpelosdois.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Opxb54dF3ZIendofvid [starttext]Llàstima haver-me perdut l'Eurovision en un any tan assenyalat com este, en el qual un pipiol català ha deixat Espanya en el lloc que li correspon i un pelut portugués ha guanyat eixa espècie de guerra incruenta amb una cosa que feia anys que no se sentia: bona música. La trajectòria, la cançó la (no) posada en escena, la interpretació i les declaracions de Salvador Sobral abans i després del tuacte són mereixedores d'elogi; no així les del sobrat sabadellenc, encara que si tot açò precipita la independència de Catalunya, potser l'haurien de fer heroi nacional.[endtext]

Gens sobrat

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/dragon-ball-super.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=fA8XSyX2r0wendofvid [starttext] Bo, la sèrie ja no és com era, però com a mínim l'opening és prou més suportable que molts dels últims animes. Ara només falta que facen la versió en valencià.[endtext]

Dragon Ball Super

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/04/labregos-ceibes.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=VDpxpYzz5zUendofvid [starttext]Hui tanquen la paradeta els Labregos do Tempo dos Sputniks, el supergrup gallec més influent des de… bo, no em ve al cap ningun supergrup gallec, però tampoc crec que hi haja hagut cap tan nomenat com este, que amb un disc només tret no fa ni un any, milanta mil recitals fets i una nomenada que quasi supera la dels figures que el formen per separat, potser l'adéu d'esta nit siga sonat, com cada una de les seues performances.[endtext]

Labregos ceibes

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/03/e-la-nave-va.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=rEA8mYmpCi8endofvid [starttext]Hui fa un any que se n'anà anant, però Gianmaria Testa deixà un bon repertori de cançons de quasi totes les vares que dóna ganes d'agarrar-ne un parell i revisitar-les a l'estil d'esta interpretació de Lasciami andare. [endtext]

E la nave va

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/03/ska-ist-alles.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=0W3fWFqKpBAendofvid [starttext]Anit aní al segon assaig per al concert de Gramoxone en festes de Cullera, gràcies als quals vaig conéixer l'existència d'este grup alemany d'ska sorgit després que els Madness se separaren (abans de tornar-se a ajuntar) i que, a banda de l'original de Paranoia, també feien perletes com esta.[endtext]

Ska ist alles

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/03/primavera-en-cullera.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=eVTmDLXXK1Iendofvid [starttext]Ausades que ens va costar fer este vidiet! No per la localització, que al remat va ser una vesprada per la platja i el castell de Cullera, sinó perquè esperant esperant a vore si el féiem dalt del trenet turístic, com els Astrud, se'ns va passar l'estiu. I, si no l'apleguem a traure ans que aplegue la primavera, torna la temporada turística i encara ens tindries allà muntats, fent el gabiot.[endtext]

Primavera en Cullera

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/03/dotze-i-un.html[/postlink]

http://www.youtube.com/watch?v=uVkOo8SODQwendofvid [starttext]Si ara fa vint-i-dos anys que morí Ovidi, d'este vídeo en faran vint-i-un, que diu que és de la seua última actuació en públic, cantant la Cançó de suburbi de Sagarra, encara que potser aquell recital del mateix autor siga posterior, ja que tenia la veu prou més cascada. En qualsevol cas, bones vacances![endtext]

Vint-i-un

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/03/dies-rojos.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=m0sm-EdsM0Qendofvid [starttext]La nostra Grefu debuta este divendres en solitari, acompanyada per la seua guitarra Toñi però armada amb la meua, que és electroacústica. El seu xou compta com a mínim amb un parell de peces pròpies, a més d'esta cançó protesta de feminisme intemporal, ideal per a celebrar el Dia Internacional de la Dona Treballadora i, de retruc, l'aniversari d'este bloq.[endtext]

Dies rojos

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/03/la-tonadeta.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=bs56ygZplQAendofvid [starttext]Si alguna volta em preguntaren quina cançó pega més voltes dins del meu cap seria esta dels Flaming Lips, de la qual no en sabia el títol ni me'n recorde mai del nom del grup —sempre els confonc amb Afghan Wigs— o del cantant —Wayne Coyne, i no Wayne Gretzky, el millor jugador d'hoquei sobre gel—. I el cas és que la tonadeta que samplegen també pareix la d'una altra gran cançó que sempre em ve al cap.[endtext]

La tonadeta

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/03/poeta-en-barceloneta.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=ZNm3rReLG3gendofvid [starttext]S'ha mort Palomino, de son vrai nom Bernardo Cortés Maldonado. Perquè el Palomino d'Oriol Grau era paròdia d'un personatge real, del qual me'n recordava vagament pels programes de varietats estiuencs de les privades primigènies. Però és que resulta que Bernardo, nascut a Jaén però artiste resident per la Barceloneta des de jovenet, a més era poeta romàntic i tenia un grapat de discs i de llibres publicats i un mes en arrere encara passejava pels restaurants, guitarra en mà, sempre amb el somriure d'orella a orella.[endtext]

Poeta en Barceloneta

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/03/ghalegho-ceibe.html[/postlink]
http://www.youtube.com/watch?v=brfeeZkIKnEendofvid [starttext]Hui farà una setmana que coneguí en persona al meu sòsies matamenc, O Leo i Arremecághona!!!, en una nit un poc atrafegada per culpa del tren —onde vas, Andrés do Barro?— i amb un doble monòleg musical improvisat a petició dels compromisaris torrentins, per por a que el seu humor rural no casara amb la nostra serietat protoindustrial. Però l'Arremecághona, que com a bon cèlibe no es casa amb ningú, arrancà com un rossí i quasi no parà ni per a beure licor-café del seu Alcoi particular. Si no el coneixíeu, compreu-lo![endtext]

Ghalegho ceibe

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/02/matama-avion.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=hgi1EJgJ8D8endofvid [starttext]Ara es fa dir Leo de Matamá, però fa una fotracada d'anys el coneguí com a O Leo i Arremecághona gràcies a Pau Alabajos. Bo, el va conéixer ell, de gira per allà les Galícies, i en acabant m'ho va contar alhora que planejava ajuntar-nos algun dia en terreny neutral. Arribat eixe jorn, divendres ens telonejarem mútuament en la seu del Pau, però sens ell, que estarà d'estrena d'un musical a Madrid (?).[endtext]

Matamá avion

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/02/llum-de-lluna.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=_w3s5y_h-I8endofvid [starttext]

Charming and bright, 
laughing and gay, 
I'm just a stranger: 
love the blues and the braves. 
L'altre dia em vingué al cap esta sèrie de la meua infància, quan Bruce Willis encara tenia pèl: no sé ni de què anava, però ara que s'ha mort Al Jarreau, sí que recorde la cançoneta com si l'haguera sentida un fum de voltes. No debades, diu que va ser un èxit en l'època, com també la no-relació entre els personatges de Willis i la Cybill Shepherd i llur habilitat per a botar la quarta paret i encarar-se al públic.[endtext]

Llum de lluna

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/02/om-shura-sowaka.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=UvGG6t9CtBsendofvid
[starttext]A més d'Evangelion, també estic xamant-me la sèrie de Shulato. Vaig vore algun capítol solt en Antena 3 en l'època que s'estilaven els cavallers d'armadura i, encara que és com Caballeros del Zodíaco però a l'estil hindú, com a mínim al començament no s'entretenen en romanços: el primer capítol acaba amb un gir prou interessant i en el segon ja ens presenten als huit hachibushu protagonistes i comença el destarifo. Ara, en algunes coses no pot superar a Saint Seiya, com per exemple en l'obertura (en l'original japonesa, no en la coentíssima versió francohispana).[endtext]

Om Shura sowaka!

0
[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/02/gent-dels-deserts.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=vACZA9dGvV4endofvid [starttext]Els tamazics Tinariwen publiquen hui un disc que començaren a fer en 2014: diu que potser sorprenga als seguidors occidentals del grup, però no als jóvens berbers que s'han tirat a les guitarres influïts per estos pioners del blues més polsegós de la terra més àrida. Ara, el(s) desert(s) com a leitmotiv, que no falte.[endtext]

Gent dels deserts