Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MOR. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris MOR. Mostrar tots els missatges
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/03/molta-poesia.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=YUpR_56G80Uendofvid
[starttext]
Ja no saben què inventar: diu que hui era el Dia de la Poesia Catalana -en català, s'entén- en l'Internet. I allí tens a tots els lletraferits piulant versets de guant per Twitter amb l'etiqueta #jollegeixo: i pareix que Estellés ha sigut l'opció més recitada, principalment entre els valencianets. Casualitats de la vida, anit celebràvem Sant Ovidi Montllor a Otos amb el retard habitual, encara que l'actuació del cantant dels Arthur Caravan pegava també amb el comboi dels poetòfils. El projecte alternatiu de Pau Miquel Soler, intitulat L'amor i la guerra, pren alguns poemes del Mural del País Valencià i els vist de manera enginyosa amb ressons de cançó d'autor, folk, pop barroc i hoc una divertició a l'estil de Jonathan Richman. Ai, si el nét major de Nadalet alçara el cap...
[endtext]

Molta poesia...

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/09/alcoia-de-faula_16.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Td0nVRorJKcendofvid
[starttext]
El meu cor és d'Alcoi; 
jo que tinc el'aigua hasta 'l coll 
a mi no em fa mai res por: 
jo vaig nàixer, per sort, 
en la terra que vullc 
i em voldrà hasta la mort. 
Com un altre cèlebre paisà seu, Camilo Blanes no dubtà a emigrar d'Alcoi a una gran capital per a trobar faena en el vessant artístic; com aquell celebrat col·lega, el triomf en la cançó o la interpretació no el va fer oblidar l'origen, ans li serví d'inspiració i d'homenatge; ara, a diferència d'Ovidi Montllor, Camilo Sesto sí que va eixir en Canal 9 fent allò que, se suposa, està contemplat en la seua llei de creació: cantar en valencià.
[endtext]

Alcoià de faula

@ , ,
1
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/07/el-hijoputa-del-metro.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=QqBq_k7eCisendofvid
[starttext]
València consternada,
vestida de dol,
ciutat en penombra,
sinistre juliol;
crespons i banderes,
silenci sepulcral,
semblants d'impotència que mai 
no podrem oblidar.
Aital qualificatiu van dedicar, segons manera, els populistes de Torrent al seu açot particular, Pau Alabajos, quan enmig dels actes del 9 d'octubre immediat a l'accident del 3 de juliol del 2006, va tindre l'atreviment d'oferir un respons en homenatge als quaranta-tres morts, els quaranta-set ferits i els zero responsables (si no comptem el conductor, que en pau descanse) del sinistre d'un transport metropolità més lamentable en la història d'Europa. Vint-i-una de les víctimes, tot s'ha de dir, eren torrentines; i els autèntics filldeputes, per les inicials els coneixereu.
[endtext]

El hijoputa del metro

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2011/12/esperant-ho.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=-37cJYhzd6sendofvid
[starttext]

Jen la suno, jen la luno: jen du malsamaj astroj. 
Jen vikingo, jen urbano: jen la plej malsamaj homoj. 
Jen vi kaj mi: akvo kaj oleo... 
Primer va ser Monica Hello la que em va donar un llibre, Teach yourself Esperanto: això va ser la meua primera lectura en la llengua internacional, de la qual hui se celebra el naixement del seu creador. En acabant em vaig descarregar el Kurso de Esperanto brasiler: allí vaig escoltar com sonava l'invent de Zamenhof amb la cançó Jen de l'argentí Alejandro Cossavella (ací en versió del duo kazakh -afincat a Suècia- Ĵomart kaj Nataŝa), ideal per a saber per on van els tirs:

Jen mandrilo, jen ŝakalo: jen du malsamaj bestoj. 
Jen kastelo, jen igluo: jen la plej malsamaj domoj. 
Jen pomsuko, jen veneno: jen malsamaj trinkaĵoj. 
Jen vi kaj mi: akvo kaj oleo...
[endtext]

Esperant-ho

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2011/11/without-god-on-our-side.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=1zSrxo61jaAendofvid
[starttext]
Les chevaliers cathares pleurent doucement
au bord de l'autoroute, quand le soir descend,
comme une dernière insulte, comme un dernier tourment,
au milieu du tumulte en robe de ciment.
As dylanesque as it sounds, the story Francis Cabrel recalls in this song is that of Cathars in the Middle Ages, who were annihillated by France solely on a religious motivation that ended with the assimilation of what is known today as their southern territories. Certainly, if there is a god he wasn't on their side; or, to quote one of the crusaders on how to tell Cathars from proper Christians: «Kill them all; the Lord will recognize His own!»
[endtext]

Without God on our side

@ , , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2010/12/on-se-rverra-le-7-janvier.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=ybAwYUYkiygendofvid
[starttext]
Vingt-trois décembre, joyeux Noël, Monsieur Côté;
salut ti-cul, on se r'verra, le sept janvier. 
Si pensàveu que ja s'havien acabat les cançons d'allà el Quebec, ací en va una altra dels Beau Dommage, que es coneix -més paral·lelismes- que allí també s'acaba l'escola el 23 de desembre i no tornen fins el 7 de gener, però amb el Pare Noel i l'hoquei en compte dels Reixos... i el futbol, clar; o algú es pensava que anava a posar la pilota a mà?
[endtext]

On se r'verra le 7 janvier

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2010/10/acadian-oriented-rock.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=8P516aUrDs8endofvid
[starttext]
Unlike Quebec, nowadays Acadie has a greater content with bilinguism than their bigger sister: after the Great Upheaval of 1755, English became the main language spoken in the Maritimes, but for some Gaelic (both Irish and Scottish) settlements and, of course, those of native people such as the Mi'kmaq, who were in cahoots with the Acadians and helped by hiding them amongst their own during deportation. With time, Gaelic disappeared save in Cape Breton and the eastern Algonquin languages were secluded in their respective nations, but it was not until the 1960's that Chiac language was born in the urban area of Shediac: a mixture of French and English in which many artists like Cayouche or 1755 are not ashamed of singing in. I still wonder, though, what does UIC stand for?
[endtext]

Acadian oriented rock

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2010/10/lany-1755_24.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=BIO09HNr87Aendofvid
[starttext]
En 1755 els acadians van ser expulsats de la seua terra, Acàdia, i deportats des de la costa atlàntica del Canadà actual més cap al sud, a d'altres colònies britones com Massachussets o Connecticut, però no a Louisiana (curiosament, els que fugiren cap allí ho feren pensant-se que anaven a parar a una colònia francesa, però havia sigut cedida en secret a Espanya l'any 1762): això es coneix com le Grand Dérangement i va inspirar un famós poema èpic en anglés, Evangeline. El grup de Nova Brunsvic 1755 -que és com si els Al Tall s'hagueren dit 1707 (o 1609)- es va fundar dos-cents vint anys després i va estar en actiu fins 1984, encara que es tornaren a ajuntar deu anys més tard per a fer un concert d'aniversari en el marc del primer Congrés Mundial Acadià; sovint encara s'ajunten de tant en tant per a fer algun concertet, sempre en la terra dels avantpassats...
[endtext]

L'any 1755

@ , ,
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2010/06/la-maedeu-del-bon-consell.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=pk-5f8-iS6Uendofvid
[starttext]
Els Mes Aïeux li tiren a tot, neo-folk i no: ací sonen com Alabajos, no només pel dolç violinet que sona, sinó per la intertextualitat de la lletra, amb referències a cançons de Gilles Vigneault (el Raimon quebequés)!
[endtext]

La Mãedéu del Bon Consell

@ , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)