Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Leclerc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Leclerc. Mostrar tots els missatges
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2013/08/lanne-25-apres-leclerc.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=0wcLjT4nZQoendofvid [starttext]

Au paradis paraît-il, mes amis, 
c´est pas la place pour les souliers vernis: 
dépêchez-vous de salir vos souliers 
si vous voulez être pardonnés... 
Enguany fa un quart de segle que Félix Leclerc se n'anà al clot: com ja vam dir en un altre apunt, la cançó francòfona no s'entén sens ell, però siga per antiguitat -l'any que ve en farà cent del naixement!- o per llunyania de la metròpoli, sovint no se'l té en compte -ni ad ell ni a cap d'ultramar- en el panteó de grans de la Chanson. Com tampoc el tenen en compte els amants de l'americanor, clàssica i contemporània, que no se sap bé si inclou la canadenquitat del concepte, sobretot quan se'ls clava a tots en el mateix sac.
[endtext]

L'anné 25 après Leclerc

0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2011/03/dels-seguins-de-tota-la-vida.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=6X56dwGoM10endofvid
[starttext]
Si Richard Séguin fa hui els anys, m'imagine que la seua bessona també, però com ell és l'únic que ha fet una notable carrera en solitari després de la separació del duo Séguin, de Marie-Claire (la de les calces?) no se n'ha sabut res més;  bo, en realitat sí, que fa un parell d'anys es tornaren a ajuntar, es coneix per a tornar a homenatjar el gran Félix Leclerc.
[endtext]

Dels Seguins de tota la vida

0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2010/06/lhome-de-la-foca.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=AJ6CSOLxbeMendofvid
[starttext]
Ça vaut pas la peine
de laisser ceux qu'on aime
pour aller faire tourner
des ballons sur son nez...
Vists ara amb la perspectiva dels anys, els Beau Dommage tenen un regust a MOR que tira de tos, però en la seua època eren els Os Mutantes del Quebec i fins i tot tenien una legió de seguidors enemistats a mort amb els fans d'Harmonium. Això, i que la seua cançó més famosa -no la més versionada, Le picbois- es diga «la queixa de (l'home de) la foca en Alaska»...
[endtext]

L'home de la foca

0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2010/06/el-cami-de-leclerc.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=KtVSORM_tOUendofvid
[starttext]
Diu que sens ell no existirien ni Brassens ni Brel ni tan sols Gilles Vigneault, que la seua primera cançó (esta, Notre sentier) data de l'any 1934, que ací sona com el Johnny Cash d'American, que no debades venia d'una família d'onze germans fills d'un llenyater, que dóna nom als premis Félix (els Grammy quebequesos), que compta inclús amb un gegant que hui eixirà en processó per Mont-real, que...
[endtext]

El camí de Leclerc