Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Celt. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Celt. Mostrar tots els missatges
0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/09/bo-bissonette.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=l1npK5OmYcgendofvid [starttext]
Ja l'havia sentida, este primer hit de l'ex jugador d'hoquei que feia cançons sobre pales i pucks, i voldria haver-la penjada abans, però no recordava el nom de l'artiste: Roberto Bob Bissonette. Hui l'he retrobat, però per una raó impensable: Bissonette va morir diumenge passat en un accident d'helicòpter sobre Acàdia, poc després de publicar esta foto en la xàrcia.[endtext]

Bo, Bissonette

0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2014/10/mala-reputacio.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=oZ7stTsqFbkendofvid
[starttext]
De Brassens se n'han fet adaptacions a molts llengües ja que, mal que els pese als francs, no tot lo món sap francés (ni anglés, per al cas). I, d'entre totes les joies del setori, La mauvaise réputation potser siga la més traduïda, que fins i tot ell mateix cantà la versió en castellà de Pierre Pascal que popularitzà Paco Ibáñez. Només en valencià hi han dos versions que jo sàpia (a banda de la del Pujadó): la de Vicent Sanchis (ex i la Banda Invisible, ara en Els Pretendents de Marineta), que l'ha cantada també Eva Dénia, i la dels Lilit i Dionís, que en el disc la canta recita Nadal. Ara, com a curiositat, esta revisitació celta en asturlleonés, banda sonora del curt Humo, s'endu la palma.
[endtext]

Mala reputació

0
[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/03/kozh-stivellou.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=tvjTQgX3AHsendofvid
[starttext]
Si la Bretanya continental és el reducte celta més meridional -és dir, amb una llengua cèltica, que el nord d'Ibèria està romanitzat-, Alan Cochevelou és el bretó més conegut després d'Astèrix i el figura número u de la música folk tradicional de tots els llocs de cultura celta: de fet, encara que va nàixer en Alvèrnia i visqué fins ben granadet a París, la seua ascendència bretona el portà a interessar-se no només per l'harpa o la llengua bretona, sinó també per les altres llegües cèltiques d'una i de l'altra branca, com el gal·lés o el gaèlic. Tri martolod, la cançó tradicional de Cornualla que ell ha fet famosa l'ha cantat tot cristo en el món celta: una de les darreres, la tendral Nolwenn Leroy que, després de guanyar un programa d'eixos de cantantets en la tele francesa i traure un parell de discs en francés, la premsa groga parisenca li tirà en cara l'oportunisme -entre altres perles menys  d'un tercer disc dedicat a la seua cultura nadiua que inclou aquella peça en qüestió. La xiqueta no es va privar de contestar al polemista en una rèplica on, entre altres retrucs, citava a Joan Jaurés. 
[endtext]

Kozh stivelloù