Niça la vièia

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2016/07/nica-la-vieia.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=1nSR6A3PPdkendofvid [starttext]Ausades que Niça era bella, però d'aquell poblet fronterer en litigi constant, en sobreviu poc més que l'orgull local d'haver sigut un país pretés pels estats a les dos bandes dels Alps i pertanyent encara a la gran Occitània. I entremig de l'orgasme francòfil que hi ha hagut estos dies arran de la massacre del Passeig dels Anglesos, millor reivindicar la bellesa de la pàtria niçarda amb el seu himne oficiós per compte d'aquella fanfàrria bèl·lica composta a Estrasburg que de marsellesa només té el nom.[endtext]

Niça la vièia

Rossinyol d'un vol

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2015/02/rossinyol-dun-vol.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=2tDDCQoV22wendofvid [starttext]Hui est home hauria fet setanta-tres anys, i em jugue el coll que alguns dels que ara el reivindiquen tampoc l'haurien llogat per a cap esdeveniment dels seus. «Va com va...»[endtext]

Rossinyol d'un vol

Com hi ha música

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/06/com-hi-ha-musica.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=y5PbtLhXrZQendofvid
[starttext]

Si al cel hi ha música, ha de ser la del Misteri, no li pegues voltes. Una polifonia, com la que escoltes en esta composició, em posa els pèls de punta. Jo ja he anat deu voltes i no descarte que torne alguna vegada més.

Josep Lluís Bausset, en Converses amb l'home subterrani, p.233

Encara com Bausset ja va assistir al seu soterrar en forma d'homenatge l'any del seu centenari i, entre altres romanços, vingué una representació del Misteri a cantar-li, que hui l'home no estarà per a massa misses. I, ara que l'hem deixat en pau, me l'imagine en l'araceli amb sant Joan Fuster i companyia rebent-lo dins la cúpula celestial del valencianisme contemporani amb el got de whisky en la mà...

[endtext]

Com hi ha música

Cors corsos

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/03/cors-corsos.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=p9EyqNZ8pP8endofvid
[starttext]

Els amos de les polifonies són els corsos, que van fer d'elles el seu cant d'alliberament nacional a finals del segle passat: els Canta U Populu Corsu sempre han sigut considerats els Al Tall de l'illa, però els que s'enduen la palma són I Muvrini, molt del gust de majorots com Partal i, a voltes, Frechina. Coses com esta Corsica amb dos mil coristes posen els pèls de punta, però quan es claven a versionar Brel, Marley, Springsteen i coses per l'estil...

[endtext]

Cors corsos

Cors i planes

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2012/03/cors-i-planes.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=pJ-w8GoUFGAendofvid
[starttext]

No m'acaba el rotllo de les polifonies, i molt menys el dels hòmens; potser si coneguérem el repertori -com este Nau gojatas a Castelnau, que m'aplegà primer via Ba'al- seria una altra cosa, que ja fa voldria jo que hi haguera un conjunt vocal valencià amb repertori popular popular... en fi, prendré nota dels marsellesos de Lo Còr de la Plana, a vore si els elxans del Misteri es tiren al rotllo.

[endtext]

Cors i planes

El 25 d'abril que ens cal

[postlink]https://cansongs.blogspot.com/2010/04/el-25-dabril-que-ens-cal.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=q_2SWPX47OQendofvid
[starttext]

Em cada esquina um amigo; 

em cada rosto, igualdade: 

Grândola, vila morena, 

terra da fraternidade.

L'himne socialista de Zeca Afonso que engegà la Revolució dels Clavells del 74; hora i mitja abans la ràdio emetia el primer senyal, E depois do adeus de Paulo de Carvalho.

[endtext]

El 25 d'abril que ens cal