Homenaje a la más grande

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2011/02/homenaje-la-mas-grande.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=hdk5bAkvfPAendofvid
[starttext]
Els A Palo Seko són experts profanant clàssics indiscutibles de la caspa estatal. Però, compte, estem parlant d’aquell tipus de profanació que només un fanàtic podria fer sobre els seus propis ídols. I és que quan aquestos simpàtics mamarratxos van publicar aquesta versió (molt abans de que faltara la Jurado), es van declarar seguidors incondicionals (per allò de que la caspa de vegades és tan caspa que es torna punki'), així que més que una profanació és més bé un sentit homenatge, i ben seriós (van deixar la lletra quasi intacta). No debades, va esdevindre el major aguait melòdic i la única aproximació a les harmonies de tota la seua escatològica discografia. Esta versió de Se nos rompió el amor és un vals hardcore-punk travestit de potència gutural. ¿Algú troba una sonoritat millor per a musicar la part més amarga de l’amor (o, més bé, del desamor)?
[endtext]

0 retrucs:

Publica un comentari a l'entrada

La llengua no té os: