Otto Mas

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2010/11/otto-mas.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Qe_xRIOgpPkendofvid
[starttext]
Le lune est belle,
les étoiles brillent
et moi, toute seule dans mon coin,
je dors.
Eh, toi, tout là-bas,
tu m'aimes?
Oui, je suis sûre que tu m'aimes.
No és la cançó que més m'agrada del disc epònim d'Hugo Mas; de fet, és la cançó que menys m'agrada: no per la lletra de Charlotte Kalpakis ni per la seua musicació, sinó per l'execució final, la seua traducció al directe o la dicció delatora en francés de Phil de Vient. Ara, hui és un bon dia per a revisitar-la, que Hugo i Cristina han parit un xiquet i ja me'ls imagine cantant-li esta chanson de berceau a l'Otto: son pare vos n'explica l'origen, la motivació.
[endtext]

0 retrucs:

Publica un comentari a l'entrada

La llengua no té os: