Com el bon vi

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2015/02/com-el-bon-vi.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=XaBtD8Ta8Vkendofvid [starttext]Michel Cloup encara farà un parell de concerts per ací acompanyat pel seu mitger bateria, però vore'ls ahir en Alcoi era una experiència diabòlica: és la primera volta que el veia en directe, però el vaig notar dubtós com un pipiol. No debades, tocar en l'Escenari, amb el cafetí mig buit, ple de gent assentada que es coneix entre ella, a la qual els pots vore perfectament la cara gràcies a les llums que li la socarraven a Patrice Cartier, no és igual que enrossinar-se en la foscor i les llums estroboscòpiques dels llocs on toquen regularment. Aixina i tot, els dos tolosans han embellit bé junts i al Michel se'l veia juganer, perfecte en l'execució i amb ganes de més, per com féu repetir el final del segon bis a Patrice mentre ell empalmava guitarrades, pedal a pedal. En acabant, vaig aprofitar per a preguntar-li si parlava occità i si els Diabologum es tornarien a ajuntar: la resposta a les dos preguntes fou la mateixa, i no va ser òc.[endtext]