El allocino de oro

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2014/10/el-allocino-de-oro.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=NbSL3DS07RMendofvid [starttext]
L'homenatge musical d'anit a Georges Brassens tingué molts momentes ressenyables i fou, en conjunt, un dels concerts col·lectius més comboiats dels que he viscut mai, però sens dubte l'estrela de la nit va ser l'aragonés Joaquín Carbonell: ni tan sisquera jo, que ja era fans d'ell, m'ho esperava. Acostumat a la interpretació preciosista d'Eva Dénia i a les atlètiques adaptacions del Pujadó, i encara que els Pretendents de Vicent Sanchis comptaven amb fans incondicionals entre el centenar llarg de públic i el fet que ells, com Anna i Antonio o Eva i companyia jugaven en casa, potser el detall que la major part del públic fóra més xurro que el periodiste d'Alloza fera que les seues versions en castellà, tan impecables com les de Miquel o -à découvrir absolument- les de Selfa i Vicent, foren rebudes pel públic amb complicitat, tant pels experts com pels profans en l'obra del setori. Això a banda de la indubtable experiència del manyo com a comunicador i la seua vis còmica d'intèrpret, clar està. Si voleu comprovar-ho en viu, esta nit a partir de les 9 i mitja tornarà a compartir cadiera amb Eva Dénia, amb Brassens i també amb Labordeta.[endtext]

0 retrucs:

Publica un comentari a l'entrada

La llengua no té os: