Si hi ha algun altre poble al qual haja fet tanta o més propaganda que al meu, té de ser Sueca. I no debades, ja que el tema dels «fogons» dóna molt de joc, però sobretot perquè el seu patrimoni cançonístic és impagable. Esta peça en qüestió té història, perquè l'adaptació dels Sols (o era de Ramon el Pansot?) d'este «romans bilingüe» de Vicent Molina Maset inclòs en la seua antologia Flors de marche (sic) ja triomfava en l'època obscura de la Nostra Cançó, allà a finals dels anys 60. A vore si esta nit la faç sencereta, en acabant de sopar a la Tertúlia, en això de l'Off-MiM.Muy señor mío y amigo,director de La Tronada:li ascribo por el motivode cuentarle la veladaque hubió el domingo vensido.
De Sueca a la Meca
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 retrucs:
Publica un comentari a l'entrada
La llengua no té os: