Kozh stivelloù

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2012/03/kozh-stivellou.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=tvjTQgX3AHsendofvid
[starttext]
Si la Bretanya continental és el reducte celta més meridional -és dir, amb una llengua cèltica, que el nord d'Ibèria està romanitzat-, Alan Cochevelou és el bretó més conegut després d'Astèrix i el figura número u de la música folk tradicional de tots els llocs de cultura celta: de fet, encara que va nàixer en Alvèrnia i visqué fins ben granadet a París, la seua ascendència bretona el portà a interessar-se no només per l'harpa o la llengua bretona, sinó també per les altres llegües cèltiques d'una i de l'altra branca, com el gal·lés o el gaèlic. Tri martolod, la cançó tradicional de Cornualla que ell ha fet famosa l'ha cantat tot cristo en el món celta: una de les darreres, la tendral Nolwenn Leroy que, després de guanyar un programa d'eixos de cantantets en la tele francesa i traure un parell de discs en francés, la premsa groga parisenca li tirà en cara l'oportunisme -entre altres perles menys  d'un tercer disc dedicat a la seua cultura nadiua que inclou aquella peça en qüestió. La xiqueta no es va privar de contestar al polemista en una rèplica on, entre altres retrucs, citava a Joan Jaurés. 
[endtext]

0 retrucs:

Publica un comentari a l'entrada

La llengua no té os: