[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2010/11/lentament.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=6rnR-mVYqAEendofvid
[starttext]
[starttext]
Comme avant, dans mes rêves d'enfant;
comme avant, sur un nuage blanc;comme avant, allumer le soleil,être faiseur de pluieet faire des merveilles.
L'altre dia li vaig sentir la cançó esta a Magda Roig i em sonava com si la tonãeta la tinguera en el cap des de xicotet, segurament gràcies a ma mare, no sé si en la versió francòfona original de Barbara o en l'adaptació catalàunica de Maria del Mar Bonet, a la qual dedica esta nit la TV3 el seu Barat a cançons televisiu. De son vrai nom Monique Andrée Serf, esta interpretació declinant és de deu anys abans de morir-se i convertir la seua biografia en llegenda: diu que es va carregar un trofeu només donar-li'l per a repartir-lo entre tots els seus col·laboradors; si ja està tot fet!
[endtext]
0 retrucs:
Publica un comentari a l'entrada
La llengua no té os: