La creativitat com a punt de fuga del vapor d’una olla a pressió

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2010/05/la-creativitat-com-punt-de-fuga-del.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=46HEC4brycAendofvid
[starttext]
Va enregistrar vint-i-sis discs al soterrani de sa casa. Feia cançons sobre el dimoni, Càsper i el Capità Amèrica. Mai no va aprendre a tocar bé ni la guitarra ni el piano. Va convéncer una iaia que havia de llançar-se des d’un segon pis. Va estavellar l’avioneta en la qual volava amb son pare. El van tancar a un hospital psiquiàtric i va gravar un directe allà dins. Rebia missatges de Déu i el Dimoni i sospitava de tota la gent del seu entorn. Va rebutjar un contracte amb una gran multinacional, perquè pensava que la dirigia el dimoni. En una ocasió va cridar «Anem a morir tots!», se'n va eixir corrents de l’escenari i va donar per finalitzat el concert. També era dibuixant (el videoclip enganxat està fet amb dibuixos seus). Li diuen Daniel Johnston i multitud de grups l'han reivindicat, com ara Nirvana, Yo La Tengo, Sonic Youth o Mi Sostingut.
[endtext]

0 retrucs:

Publica un comentari a l'entrada

La llengua no té os: