Barat a cançons

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2020/01/peaches-at-her-best.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=WyL5ABXltW8endofvid [starttext]I'm still looking for that old video I saw once on Viva Zwei where Peaches goes omorashi all over herself: back then, in early 21st century, that was one of the most daring video I had ever seen. Since now, she has gone no-holds-barred in her artistry. Talk about explicit lyrics.[endtext]

Peaches at her best

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2018/10/loverleavertakerbeliever.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=BXUqYFf4RfQendofvid [starttext]Els xicons de Greta Van Fleet acaben de traure el seu primer disc disc i encara que, a primera escolta, no és tan captivador com els anteriors disquets, com el repertori de la gira imminent que els durà a Barcelona contindrà una selecció de tot el material que han publicat fins ara, l'experiència pot ser catàrtica. I, com a mostra, esta versió extesa d'una peça que ja feien en viu abans de l'Anthem of the Peaceful Army, el qual conté dos passades —anada i tornada— d'esta cançó.[endtext]

Amic, amat (anat i tornat)

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2018/06/edgeofdarkness.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=lPa-k3W_d-Aendofvid [starttext]Que diguen d'estos quatre pipiols (els tres de davant, germans) que són els nous Led Zeppelin no és gens descabellat, encara que hi ha tants arguments per a afirmar-ho com per a negar-ho, però si damunt els banya la llum d'un escenari mig fosc, la comparança és inel·ludible. En qualsevol cas, encara no han tret el primer llarga durada i els queda molt de camí per davant. Vorem on els du.[endtext]

Fills de la foscor

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2018/06/letern-somriure.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=WVIQokw-tJ0endofvid [starttext]José Julio era tot somriure, almenys durant el temps que ens coneguérem, quan feia doblet en Homo No Sapiens i Lilit i Dionís, els quals ara s'han encarregat d'homenatjar-lo amb esta cançó de festa estrenada l'altre dia en Orba, en la segona edició d'un encontre que pareix que se celebrarà cada any.[endtext]

Fenwich forever

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2018/05/almablava.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=0vptRGgWwCEendofvid [starttext]Hui la tindrem més prop que mai, que compartirem escenari a Benassal en els Premis Maestrat Viu: si a Sardenya passa com a les (altres) Illes, que van justets d'aigua, potser li vinga bé puar-ne de la Font d'en Segures.[endtext]

La veu de l'Alguer

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2018/05/sempre-victimes.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=EEIPORRdiKwendofvid [starttext]Els Víctimas Civiles són la bomba més gran que ha parit la diàspora alcoiana des de Jalea Real, i esta Heteronorma… no és, ni de bon tros, la seua cançó més total, encara que sí que pot ser més coneguda mercés a la versió que han fet Marcel i Arnal en llur disc heterodoxe, que ha sonat més que esta. Ara és mà de reivindicar l'original.[endtext]

Sempre víctimes

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/12/gutentag.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=chlXBRpcIFAendofvid [starttext]Per altres prioritats feia temps que no postejava cap de cançó, no per falta d'idees. Però ara, damunt, m'ha eixit una faeneta de matí que farà que m'haja de repartir el temps. La part bona és que em tocarà refrescar l'alemany amb el material curricular que vaig gastar fa anys.[endtext]

Torneu-me la meua vida

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/12/laventurecestlaventure.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=ct0j44qZs4sendofvid [starttext]Crec que l'única cançó de Johnny Hallyday que tinc sentida és l'homònima de la pel·li L'aventure c'est l'aventure, un dia que la pillàrem començada en no-sé-quin canal perdut de la TDT: potser no siga representativa de l'estil de l'home, però servix d'excusa per a homenatjar-lo i tornar a vore el film, no per aquell, sinó per l'actuació de Jacques Brel i, sobretot, la de Lino Ventura.[endtext]

L'aventura d'Hallyday

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/08/aceofspades.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=WixrxDmMaIwendofvid [starttext]Haguérem anat a vore-la hui a Brussel·les, si no fóra per la cojuntura socioeconòmica. Perquè, ara mateix, la forma més barata de sentir a Lisa Leblanc en viu és anar ad alguna gran ciutat de la Francofonia continental europea, però també fa més comboi esperar a tindre algun duret per a escoltar-la in situ, en la seua Acàdia natal o en el seu Quebec adoptiu. Al pobre tot li va.[endtext]

Brussel·les i truc

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/07/lincendi.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=iseELLF2m00endofvid [starttext]King Kong Boy és un grup d'eixos que no tenia gens escoltat perquè abans entraven en la categoria de mestissatge bastard festivaler que tant agrada a la jovenalla, però el seu últim disc, KKB, no té res a vore amb allò: de fet, és prou més suportable que quasi tots els grups de rock bastard festivaler que tant agrada a la jovenalla. I són pixavins, que això sempre és un punt a favor.[endtext]

Mal comboi

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/07/navelina.html[/postlink]

http://www.youtube.com/watch?v=DdYkh97PsgUendofvid [starttext]Abans que existira la música en valencià, els Bajoqueta ja eren grans: de fet, quan jo era un pipiol ja duien uns quants anys pegant bacs, tants que el seu primer disc era en casset, i la gravació del seu concert de festes l'any 97 —vint anys farà, enguany!— va córrer com la pòlvora, encara que jo no puguí fer-me amb ell. Milanta mil anys després, per fí, compartiré escenari amb els meus ídols de joventut, en un lloc impensable com és Aín. Convidats esteu. Debades. De res.[endtext]

Bajoqueta rocks

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/06/elballdeljaguar.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=p_kk3EdGOD0endofvid [starttext]Que l'arrancada estereotípica d'esta cançó no vos faça llevar-la: potser siga l'única concessió a l'estil xirimític valencià en l'últim disc de Lilit i Dionís. Encara que hagen canviat de formació milanta mil voltes, el nucli primigeni de Lilit -llevat de Jose Julio- continua en actiu. I el seu discurs indigeniste tampoc ha canviat, ans s'ha radicalitzat un poc més amb l'entrada en casa de Jairo Restrepo.[endtext]

La Vall del Jaguar

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/06/joeletaxi.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=V9mZ5NQYcHgendofvid [starttext]Quan vaig tindre la pensada de comboiar a Rodrigo Pere Roc com a excusa per a fer una altra cantada a Benidorm, no era amb la idea de fer-li cap homenatge oficial, sinó més aïna pel gust de fer quadrilleta, conéixer-lo i cantar-li un parell de cançons, clar que sí, però sobretot per a què ens conte com s'ho fa per a ser campió de lliga i fer de taxiste per Beniyork.[endtext]

Rock le taxi

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/grace.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=yby5nSaaa_Qendofvid [starttext] Vint anys justets farà hui que s'ofegà Jeff Buckley mentre nadava en un assut de Memphis: diu que se n'entrà vestit, botes i tot, i anava clavant-se més cap a dins mentre cantava Whole Lotta Love; que va esquivar l'onada d'una primera barca, però que la segona el féu desaparéixer en l'aigua, que els corrents no eren. Se'l trobaren uns dies més tard, noet, irreconeixible si no fóra per l'arracada del melic. Com molts altres col·legues, Chris Cornell li dedicà una cançó del seu primer disc en solitari, però molt poca gent s'atrevix a versionar-lo. Com a mínim, no amb la solvència que demana el seu repertori.[endtext]

Desgràcia

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/insecte.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=1CsXCWCR_vUendofvid [starttext]

Encara no fa un any que va morir, però els companys de Jimi Fenwich, els amics de Jose Julio Sendra, s'ajuntaran per a invocar el seu esperit a guitarrades.[endtext]

Cendra i foc

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/blackholesun.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=95kwbpfZ64kendofvid [starttext]Després de la mort del més flamenco dels grunges i de la bombada d'anit en Manchester, t'agarra ganes que s'acabe el món o, com a mínim, de cantar-li, a l'apocalipsi. I això Chris Cornell ho feia millor que ningú. Potser per això es deixà endur pel forat negre ans d'hora.[endtext]

Dies negres

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/lua.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=bGsx3W0RWJUendofvid [starttext]El guanyador del Concurs de Cançó amb la Veu Petita ja ha desembarcat a Benicarló i obrirà el Petit Festival d'ací un momentet: no és la primera volta que Primaël Montgauzí baixa a Valéncia la Granda a cantar-nos en occità, i espere que tampoc siga l'última. De moment, demà a migdia el sentiré als peus del castell de Morvedre i, a la nit, com a convidat d'excepció del Cant al Ras massalfassí, este viatge acompanyat del multiinstrumentiste Chokri Trabelsi.[endtext]

Le petit Primaël

[postlink]http://cansongs.blogspot.com/2017/05/amarpelosdois.html[/postlink]http://www.youtube.com/watch?v=Opxb54dF3ZIendofvid [starttext]Llàstima haver-me perdut l'Eurovision en un any tan assenyalat com este, en el qual un pipiol català ha deixat Espanya en el lloc que li correspon i un pelut portugués ha guanyat eixa espècie de guerra incruenta amb una cosa que feia anys que no se sentia: bona música. La trajectòria, la cançó la (no) posada en escena, la interpretació i les declaracions de Salvador Sobral abans i després del tuacte són mereixedores d'elogi; no així les del sobrat sabadellenc, encara que si tot açò precipita la independència de Catalunya, potser l'haurien de fer heroi nacional.[endtext]